Un solo interpretat per María Muñoz o Federica Porello on la música de Bach acompanya el moviment pur de les ballarines.

Bach es presenta com un estudi del moviment, la mirada, el ritme, la respiració i la presència en relació amb la musicalitat. És una selecció de preludis i fugues continguts en els dos llibres que configuren ‘El clavecí­ ben temprat’ composat per Johann Sebastian Bach al segle XVIII, en el qual Marí­a Muñoz combina la dansa d’alguns preludis que sonen en directe amb la memòria d’algunes fugues ballades en silenci.

La presència de la intèrpret evoluciona dins d’un treball pur de moviment.

Bach és un treball rigorós de llenguatge de moviment pel qual María Muñoz va haver de viatjar sola cap a llocs possiblement innegociables respecte al seu enteniment profund de la musicalitat.

A la primera versió completa de la peça, estrenada al Festival Temporada Alta 2005, la gravació minuciosa i exhaustiva realitzada pel pianista canadenc Glenn Gould (1932-1982), acompanyava a la ballarina aportant una corporalitat inusitada, la del pianista que, amb la seva respiració i xiuxiueig semblava estar present en l’escena.

El 2018 es va presentar a la Filarmònica de Parí­s, en col·laboració amb el Thêatre de la Ville de Paris, en una reinterpretació del solo amb música en directe amb Dan Tepfer. El músic, tan coneixedor del repertori clàssic com experimentat en la improvisació de jazz, aporta una vitalitat i textura diferent al solo, acompanyant a Marí­a Muñoz amb la seva interpretació en viu i establint un diàleg que reforça la improvisació en un joc de complicitats.

L’any 2016, Marí­a Muñoz traspassa la peça a Federica Porello, intèrpret italiana que treballa amb Mal Pelo i des de llavors també representa Bach.

 

Una producció de Mal Pelo. Amb la col.laboració de Teatro Real i Teatre Lliure. Estrenat a l’Espai Lliure de Barcelona el 26 de febrer de 2004 en una primera versió i al Festival de Tardor de Catalunya Temporada Alta 2005 en la seva versió definitiva.

Bach s’ha representat més de 150 vegades des de la seva estrena i s’ha representat a Espanya, Itàlia, Marroc, Canadà, Anglaterra, Alemanya, Jordània, Síria, Àustria, França, Colòmbia, EUA, Liban o República Dominicana, entre altres. L’han programat espais de referència com són el Teatre Lliure, Teatro Real, Agora de la danse (Quebec), Opera de Damasc, Théâtre les Abesses (París) o HAU2 (Berlín), entre molts altres. 

Bach ha rebut el Premi de la Crítica ( Barcelona 2018 ) i el Premi de la Crítica a Federica Porrello com a millor intèrpret femenina de dansa.

Creació: María Muñoz
Interpretació: María Muñoz o Federica Porello
Música: Clave Ben Temperat, Johan Sebastian Bach
Versió enregistrada interpretada per: Glenn Gould
Versió piano en directe: Dan Tepfer
Ajuda a la direcció:  Cristina Cervià
Assistent assajos: Leo Castro
Realització vídeo: Núria Font
Il.luminació: August Viladomat
Fotografia:  Jordi Bover
Vestuari: Montserrat Ros
Producció, promoció i distribució: Gemma Massó, Rita Peré, Eduard Teixidor

Espectacle amb una durada de 50 minuts.

Fotografies