Un solo interpretat per María Muñoz o Federica Porello on la música de Bach acompanya el moviment pur de les ballarines.

Bach es presenta com un estudi del moviment, la mirada, el ritme, la respiració i la presència en relació amb la musicalitat. És una selecció de preludis i fugues continguts en els dos llibres que configuren ‘El clavecí ben temperat’ compost per Johann Sebastian Bach al segle XVIII, en què María Muñoz combina la dansa d’alguns preludis que sonen en directe amb la memòria d’algunes fugues ballades en silenci.

La presència de la intèrpret evoluciona dins d’un pur treball de moviment.

Bach és un rigorós treball de llenguatge de moviment per al qual Maria Muñoz va necessitar viatjar sola cap a llocs probablement innegociables respecte al seu enteniment profund de la musicalitat.

En la primera versió completa de la peça, estrenada al Festival Temporada Alta 2005, l’enregistrament minuciós i exhaustiu realitzat pel pianista canadenc Glenn Gould (1932-1982), acompanya a la ballarina aportant una corporali- tat inusitada, la del pianista que, amb la seva respiració i xiuxiuejar sembla estar present en l’escena.

En 2018 es va presentar una reinterpretació del solo amb música en directe a la Filharmònica de Paris, en col·laboració amb el Théâtre de la Ville de Paris, amb Dan Tepfer qui, tan coneixedor del repertori clàssic com experimentat en la improvisació de jazz, aporta una vitalitat i textura diferent al solo, acompanyant a María Muñoz amb la seva interpretació en viu i establint un diàleg que reforça la improvisació en un joc de complicitats.

El 2016, María Muñoz traspassa la peça a Federica Porello, intèrpret italiana que treballa amb Mal Pelo i des d’aleshores també representa Bach.

 

Una producció de Mal Pelo. Amb la col.laboració de Teatro Real i Teatre Lliure. Estrenat a l’Espai Lliure de Barcelona el 26 de febrer de 2004 en una primera versió i al Festival de Tardor de Catalunya Temporada Alta 2005 en la seva versió definitiva.

Bach s’ha representat més de 150 vegades des de la seva estrena i s’ha representat a Espanya, Itàlia, Marroc, Canadà, Anglaterra, Alemanya, Jordània, Síria, Àustria, França, Colòmbia, EUA, Liban o República Dominicana, entre altres. L’han programat espais de referència com són el Teatre Lliure, Teatro Real, Agora de la danse (Quebec), Opera de Damasc, Théâtre les Abesses (París) o HAU2 (Berlín), entre molts altres. 

Bach ha rebut el Premi de la Crítica ( Barcelona 2018 ) i el Premi de la Crítica a Federica Porello com a millor intèrpret femenina de dansa.

Creació: María Muñoz
Interpretació: María Muñoz o Federica Porello
Música: Clave Ben Temperat, Johan Sebastian Bach
Versió gravada interpretada per: Glenn Gould
Versió piano en directe: Dan Tepfer
Col·laboració artística:  Cristina Cervià
Assistent assajos: Leo Castro
Realització vídeo: Núria Font
Il·lumincaió: August Viladomat
Fotografia:  Jordi Bover
Vestuari: Montserrat Ros, Carmepuigdevalliplantés
Producció, promoció i distribució: Gemma Massó, Rita Peré, Eduard Teixidor

Durada 50 minuts.

Fotografies