Vam llegir per primer cop a Erri de Luca en el seu llibre Tres Cavalls. La seva manera d’escriure ens va impactar per la seva força, la precisió, la poètica i la humanitat.

Amb ell hem treballat al voltant de diferents espectacles: L’esperança de vida d’una llebre, El Cinquè Hivern i The Mountain, the Truth & the Paradise.

Hem tingut l’oportunitat de trobar-nos amb l’Erri tant a casa seva com a casa nostra, per compartir el procés de creació dels espectacles. L’Erri és tal i com escriu: amable, precís, silenciós, auster i generós. 

Pep Ramis i María Muñoz

“Els textos que escric, un cop editats i publicats, ja no som meus, pertanyen als lectors. Feu amb els textos el que vulgueu”. És el que ens va dir el primer cop que ens trobàrem. Compartir el menjar, el vi, les paraules i els silencis amb Erri et deixa una empremta dolça, profunda.


ESSERE DI MEDIT (poema d’Erri de Luca escrit des del balcó del Mas Espolla)

Essere di Medit per nascita e destino che non è

il futuro segnato ma il passato sfuso

e sta alle spalle guida la sorte alla deriva e a spasso

nel largo del vento che cambia d’umore

secondo le ore.

Avere i canarini sul balcone, 

muri imbiancati a calce,

vedove di ammazzati, sotto il sole a picco,

avere più dialetti che santi,

più altari che sorgenti.

L’acqua è poca, piovana, prigioniera

nelle cisterne buie, nei pozzi scavati da Abraham

che fece il vagabondo per la divinità 

che si divise in tre, attaccabrighe e dispari.

Poi quando arriva la fine del mondo

siamo tutti a teatro

e uno di noi corre a piantare un albero

perché non si sa mai,

per guapperia,

per ultima scaramanzia.

Essere di Medit perché civiltà e storie

sono venute a vela sul carro delle onde.

L’Italia è terra che si è messa in mezzo 

con isole e vulcani,

chiari di luna e di coltelli,

capperi, menta e agnelli

e una luce di lacrima negli occhi 

che brilla pure al buio, senza cadere.